Llengua catalana
irrompre
verb intransitiu
1 Entrar d'una manera violenta en un lloc: els manifestants van irrompre a l'ajuntament per escridassar l'alcaldessa.
SINÒNIMS: assaltar
2 Aparèixer de sobte: la moda de la minifaldilla va irrompre amb força als anys seixanta.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
