Llengua catalana
mes 1
nom masculí
1 Període de temps que, juntament amb onze més, forma un any: l'any es divideix en dotze mesos.
2 Període de temps de trenta dies: faré un mes i mig de vacances.
3 Mesada.
mes 2
conjunció Indica que el que es diu a continuació és oposat al que s'ha dit; té el mateix significat que però : t'escolto, mes no et puc creure.
NOTA:
Actualment es fa servir poc.
mes 3
determinant possessiu Determinant possessiu femení que es refereix a la primera persona del singular i equival a les meves ; s'utilitza davant de noms que expressen parentiu o en el llenguatge poètic o antic: mes cunyades; mes tietes.
més
determinant quantitatiu i adverbi
1 Indica quantitat o intensitat major en una comparació: al jardí del Joan hi ha més flors que al meu; tu ets més gran que jo; no et sento, crida més!
preposició
2 Indica suma o unió: dos més dos són quatre.
a més (o a més a més ) Indica que un fet té lloc afegit a un altre: es dedica a la pintura i, a més a més, compon cançons.
a més de (o a més a més de ) Indica que a una cosa se n'afegeix una altra: a la granja del meu avi hi ha vaques a més de gallines.
d'allò més Considerablement o molt: és una pel·lícula d'allò més divertida.
de més Indica que alguna cosa sobra, que és inútil: sempre porta un bolígraf de més als exàmens; quan en una reunió ningú t'escolta et sembla que hi ets de més.
els (o les ) més En un conjunt de persones o coses, la majoria: els que han votat a favor del canvi són els més.
ni més ni menys En una quantitat justa: no vull ni més ni menys del que em deu.
sense més ni més a. ) De manera imprevista: sense més ni més, va girar cua i se'n va anar. b. ) Sense que estigui justificat: no deixa parlar a qualsevol sense més ni més, tothom ha de respectar el torn de paraula.
NOTA:
És incorrecta l'expressió *de bones a primeres perquè és un calc del castellà.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL