Llengua catalana
mestre, -a
adjectiu
1 [cosa] Que destaca de la resta per la seva perfecció: amb només vint anys ja havia escrit una obra mestra; un discurs mestre.
SINÒNIMS: magistral
2 Que és bàsic o fonamental: paret mestra; biga mestra; la vela mestra d'una nau.
SINÒNIMS: principal
nom masculí i femení
3 Persona que es dedica a l'ensenyament i que té un títol per fer-ho, especialment en una escola primària.
SINÒNIMS: educador, professor
4 Persona que té molta experiència en una matèria: aquest futbolista és un mestre de la pilota.
5 Persona o cosa que ensenya o forma: no hi ha millor mestre que l'experiència.
6 Persona que dirigeix el personal o les activitats d'un servei: ell és el mestre de cuina del restaurant.
mestre d'aixa Fuster que construeix o repara naus.
mestre de cases o mestre d'obres Persona que dirigeix els paletes i manobres en la construcció d'edificis i d'altres obres: els arquitectes dirigeixen els mestres de cases.
mestre de cerimònies Persona que dirigeix els actes públics de llocs oficials o importants: el mestre de cerimònies va ordenar que servissin el sopar.
7 Persona que compon música o que dirigeix una orquestra.
SINÒNIMS: compositor
nom masculí
8 col·loquial Tractament dirigit a persones que tenen una certa autoritat i que indica respecte i confiança: ep, mestre!, què us dec?
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
