mig, mitja ¹
adjectiu  
1   Que és igual que la meitat d'una cosa: mitja poma.  
NOTA:
   Normalment va davant del nom, però si el nom va precedit d'un altre numeral, va darrere del nom i acompanyat de la conjunció i : dos litres i mig.
2   Que és a la mateixa distància dels extrems d'una cosa: vam aturar-nos a mig camí; a mitja tarda es va posar a ploure.  
SINÒNIMS: meitat
3   Que és una gran part del nom que acompanya, especialment davant de noms de ciutats o de països: ho sap mig poble; ha viatjat per mitja Europa.  
NOTA:
   És invariable.
4   Que no és del tot complet: son pare és mig científic.  
nom masculí  
5   Part que, juntament amb una altra d'igual, forma un tot: queda només un mig de la barra de pa.  
SINÒNIMS: meitat
6   Lloc o punt que és a la mateixa distància dels extrems d'una cosa: cridava des del mig de la plaça.  
SINÒNIMS: centre, meitat
nom masculí i femení  
7   Jugador d'alguns esports que juga en la zona compresa entre la defensa i la línia davantera: fa de mig en un equip de futbol.  
NOTA:
   És invariable.
a mitges a. ) Sense acabar una cosa o una activitat: ha deixat el quadre a mitges i ara n'ha començat un altre.   b. ) A parts iguals entre dues o més persones: pagarem el dinar a mitges.  
de mig a mig Del tot o en tots els seus aspectes: si ho veus així t'equivoques de mig a mig.  
en mig de Entre dues o més coses o extrems: quina casualitat trobar-nos en mig de tanta gent.  
mig mig No del tot: ?Ja et trobes bé? ?Mig mig.  
OBSERVACIÓ:  El masculí plural és migs o mitjos.

mig, mitja ²
numeral partitiu  
1   Que és la meitat d'una cosa: mitja poma; mig quilòmetre són cinc-cents metres.  
numeral  
2   Seguit d'un nom de lloc (ciutat, país, etc.), indica una part molt gran d'aquest: t'he buscat per mig món; vam visitar mitja Xina.  
NOTA:
   Davant de nom propi que va sense article s'escriu sempre la forma masculina singular mig: hem fet un itinerari turístic per mig Florència ; en canvi, davant de noms que normalment van amb article, és variable: mitja Garrotxa.