mirar
verb transitiu i pronominal  
1   Dirigir i fixar la vista sobre algú o alguna cosa amb atenció per veure-ho bé: mira bé aquest vestit i digues si t'agrada; és tan guapo que tothom se'l mira.  
SINÒNIMS: esguardar, guaitar
verb transitiu  
2   Pensar i considerar una cosa amb compte abans de fer-la: mira bé el que faràs.  
3   Tenir un objectiu determinat en fer alguna cosa: no mira sinó el seu profit.  
4   Fer el possible per aconseguir o realitzar alguna cosa: mira d'arribar a l'hora, sisplau.  
SINÒNIMS: procurar
verb intransitiu  
5   Estar orientat cap a una direcció determinada: aquesta casa mira al mar.  
verb pronominal  
6   mirar-s'hi Realitzar o dir una cosa posant-hi molta cura o pensant-s'ho molt: mira-t'hi, quan escriguis l'examen, abans de lliurar-lo.  
ben mirat Expressió que s'utilitza per indicar que s'ha reflexionat o pensat sobre alguna cosa: ben mirat, aquest problema no és tan greu com semblava.  
de mira'm i no em toquis a. ) Que és delicat o fràgil: no seguis, aquesta cadira és de mira'm i no em toquis.   b. ) Que és molt sensible o ploraner: no feu enfadar la criatura, que és de mira'm i no em toquis.  
mirar de dalt a baix Tractar algú amb menyspreu o considerar-lo inferior: és molt orgullós i sempre mira tothom de dalt a baix.  
mirar per algú Tractar una persona amb moltes atencions: a casa seva miren molt per ell.  
mirar prim Tenir molta cura a l'hora de dir o fer alguna cosa, considerant-ne tots els detalls: si mireu tan prim, no acabarem la feina a temps.