Llengua catalana
mitja
nom femení
1 Peça de vestir femenina de teixit fi i elàstic que cobreix la cama des del peu fins més amunt del genoll: porta mitges de seda.
nom femení plural
2 mitges Peça de vestir femenina de teixit fi i elàstic, que cobreix cada cama fins a la cintura.
fer mitja Fer teixit de punt amb dues agulles llargues: l'àvia feia mitja a la vora del foc.
mitjà, -ana
adjectiu
1 Que no és ni gran ni petit: talla mitjana; germà mitjà.
NOTA:
No s'ha de confondre amb mig, que significa 'que és igual que la meitat d'una cosa'. Per tant, és incorrecte dir *punt mig.
2 [cosa] Que no és ni bo ni dolent: feina mitjana; lector mitjà.
SINÒNIMS: regular
3 [qualitat] Que és mediocre i no destaca: el seu talent és mitjà.
SINÒNIMS: regular
nom masculí
4 Element o sistema que serveix per arribar a un fi: hem de trobar un mitjà de transport adequat.
mitjà de comunicació Sistema que serveix per transmetre informació i entreteniment: la ràdio, la televisió i la premsa són mitjans de comunicació.
mitjà de vida Manera d'aconseguir els diners i aliments necessaris per viure: és molt jove i encara no té cap mitjà de vida.
NOTA:
No s'ha de confondre amb medi, que significa 'element o conjunt de circumstàncies en què viu un ésser'.
nom masculí plural
5 mitjans Conjunt d'instruments, diners o béns necessaris per arribar a un fi: no tenim mitjans per cobrir aquesta despesa.
per mitjà de Expressió que indica quina cosa es fa servir per arribar a un fi: li ho he notificat per mitjà d'una trucada telefònica.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
