Llengua catalana
necessitat
nom femení
1 Fet que una cosa sigui imprescindible o que faci falta d'una manera obligatòria: es van adonar de la necessitat de fer una carretera nova.
2 Cosa que fa falta d'una manera obligatòria: menjar és una necessitat de l'organisme.
3 Desig o impuls que té algú de fer alguna cosa: tenia la necessitat de sortir corrents.
4 Manca o privació d'alguna cosa imprescindible per viure, com ara aliments o diners per comprar-los: la necessitat els va obligar a robar.
5 Situació difícil d'una persona que té algun problema personal o econòmic: avisa'm en cas de necessitat.
de necessitat D'una manera inevitable.
fer les seves necessitats Expulsar, algú o algun animal, els excrements o l'orina.
necessitat, -ada
adjectiu i nom masculí i femení [persona] Que no té allò imprescindible per viure: ajudava la veïna necessitada sempre que podia; una organització que ajuda els necessitats.
SINÒNIMS: pobre
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
