Llengua catalana
nom
nom masculí
1 Mot o conjunt de mots amb què es distingeixen o designen les persones, els animals o les coses: el seu nom és Ignasi; quin és el nom del poble?; hem de trobar un nom per a la gata.
SINÒNIMS: denominació
nom de pila o nom de fonts o nom de bateig Nom que es posa a una persona en el bateig i que va abans dels cognoms: el seu cognom és Ferrer i el seu nom de pila és Jordi.
2 Denominació d'una publicació, d'un llibre o d'un altre tipus d'obra: el nom de la novel·la és La teranyina.
SINÒNIMS: títol
3 Opinió que es té sobre una persona: ha aconseguit fer-se un nom dins la professió de cuiner.
SINÒNIMS: fama, reputació
4 gramàtica Part de l'oració que té gènere i nombre, que funciona com a nucli d'un sintagma nominal i que pot fer la funció de subjecte: nom masculí; nom femení.
SINÒNIMS: substantiu
nom comú Nom que designa persones o coses que pertanyen al conjunt d'éssers que tenen les mateixes característiques: llibre i noia són noms comuns.
nom propi Nom que designa persones, animals o llocs únics per distingir-los d'altres de la mateixa classe: Joan és un nom propi de persona; Gandesa és un nom propi de ciutat.
NOTA:
La primera lletra dels noms propis s'escriu en majúscula.
conèixer de nom Haver sentit a parlar d'algú o d'alguna cosa: els aiguamolls de l'Empordà?, no hi he estat, només els conec de nom.
en nom de a. ) Expressió que indica que una persona actua en lloc d'una altra persona: el secretari va signar en nom del president. b. ) Expressió que s'utilitza per demanar l'auxili o la protecció d'un poder superior: aneu-vos-en en nom de Déu.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
