Llengua catalana
oportú, -una
adjectiu
1 Que es fa o s'esdevé en el moment adequat o convenient: la vostra arribada no va ser gaire oportuna; ha caigut una pluja molt oportuna.
SINÒNIMS: escaient, feliç
2 [persona] Que és enginyós i hàbil en la conversa i que intervé amb gràcia: és una noia oportuna, sempre diu la paraula justa.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
