Llengua catalana
ordinari, -ària
adjectiu
1 Que segueix l'ordre establert o acostumat: el ple de l'ajuntament s'ha reunit en sessió ordinària.
2 Que és habitual o normal: li han donat la medicació ordinària per aquests casos.
SINÒNIMS: corrent
3 Que no destaca per ser ni millor ni pitjor: en Joan és un estudiant ordinari.
4 [actitud, llenguatge] Que és vulgar: el seu comportament va ser d'allò més ordinari.
SINÒNIMS: barroer
5 [cosa] Que està fet sense cap refinament: una roba feta amb un teixit molt ordinari.
6 [correu] Que s'envia seguint el procés habitual: envieu aquest sobre per correu ordinari, no cal que el certifiqueu.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
