Llengua catalana
oscil·lar
verb intransitiu
1 Moure's alternativament un cos, primer cap a un costat i, després, cap al costat contrari, des d'una posició d'equilibri determinada per un punt fix: el seu cap oscil·lava de dreta a esquerra.
SINÒNIMS: bascular
2 Variar una quantitat, una intensitat o un valor, en sentits oposats i de manera alternativa: els preus oscil·len.
SINÒNIMS: fluctuar
3 Variar l'estat d'ànim o la manera de pensar d'algú, en sentits oposats i de manera alternativa: no sé com s'ho agafarà, darrerament oscil·la entre l'alegria i la tristesa.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
