Llengua catalana
particular
adjectiu
1 Que és propi o característic d'una persona o d'una cosa, o que li correspon amb singularitat: cal respectar els gustos particulars de cada persona.
SINÒNIMS: especial, peculiar
2 Que és extraordinari, rar o poc corrent.
SINÒNIMS: especial, original
3 Que pertany a una persona o a un grup, o que és usat per aquests de manera privada.
SINÒNIMS: especial
4 Que és concret o determinat, per oposició a allò que és general i abstracte: es tracta de solucionar aquest cas particular.
SINÒNIMS: especial
5 Que es té o es realitza de manera no oficial, fora d'un càrrec o d'una feina pública: el president té un cotxe oficial, però també un de particular.
SINÒNIMS: privat
adjectiu i nom masculí i femení
6 [persona] Que no té títol, càrrec oficial o feina que el distingeixin de la resta: els terrenys dels particulars van ser expropiats per construir-hi l'autovia.
nom masculí
7 Tema, assumpte o matèria de què es tracta: ja n'hem parlat prou, sobre aquest particular.
en particular Especialment o concretament: li agraden els pastissos, però els de xocolata en particular.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
