picar
verb transitiu  
1   Mossegar, un ocell, un rèptil o un insecte, amb el bec, la boca, la trompa o el fibló: m'ha picat un mosquit al braç.  
2   Menjar trossos petits d'un aliment o agafar-los d'un en un: abans de dinar vam picar unes cireres.  
3   Agafar els ocells menjar amb el bec.
4   Fer forats en alguna cosa.
5   Donar cops amb alguna part del cos o amb un estri sobre una superfície: no tolerava que piqués amb el llapis sobre la taula; l'auditori sencer va picar de peus en senyal de protesta.  
6   Excitar i estimular a córrer un cavall donant-li cops amb els esperons.
SINÒNIMS: esperonar
7   Tallar un aliment a trossos molt petits: el carnisser picava carn per fer mandonguilles.  
SINÒNIMS: picolar
8   Escriure un text amb una màquina d'escriure o un ordinador: hem de picar les dades abans de processar-les.  
9   Trucar a la porta: no sentiu que piquen a la porta?  
10   col·loquial   Excitar o provocar algú: el seu comportament em picava la curiositat.  
11   Mossegar, un peix, l'esquer de l'ham: fa estona que ha tirat la canya però sembla que els peixos no piquen.  
verb intransitiu  
12   Causar picor o coïssor en alguna part del cos: aquesta roba tan aspra em pica.  
13   Baixar ràpidament un ocell o un avió en línia quasi perpendicular al terra: durant l'exhibició diversos avions picaven de manera perillosa.  
verb pronominal  
14   picar-se Fer-se forats petits en una roba o una fusta, a causa dels corcs, les arnes, etc.: la brusa s'ha picat per les arnes; les cadires es van picar amb els corcs.  
15   Tenir, o començar a tenir, forats o esquerdes una superfície metàl·lica: la carrosseria del cotxe s'ha picat amb la humitat.  
16   Començar a fer-se malbé un aliment o una beguda: el vi s'ha picat, llenceu-lo.  
17   Agitar-se la superfície del mar formant onades petites per l'impuls del vent.
18   Ofendre's o enfadar-se algú: va picar-se amb aquella acusació injusta.  
OBSERVACIÓ:  Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.