Llengua catalana
reconèixer
verb transitiu
1 Adonar-se, una persona, que ja coneixia una altra persona o una cosa: malgrat la disfressa, el va reconèixer per la veu.
SINÒNIMS: identificar
2 Examinar o observar amb cura i atenció una cosa o una persona per conèixer-la millor i formar-ne un judici o una opinió: van reconèixer el terreny abans de passar-hi amb els vehicles.
SINÒNIMS: inspeccionar
3 Acceptar una persona que una cosa és seva: el cantant mai no ha reconegut el noi com a fill seu.
4 Admetre algú un error o una equivocació: la Maria va reconèixer que havia acusat en Pere sense motiu.
SINÒNIMS: confessar
OBSERVACIÓ: No és un verb incoatiu, és a dir, no s'ha d'afegir l'increment -eix- . Per tant, és incorrecte *reconeixo. Es conjuga com conèixer.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
