Llengua catalana
remetre
verb transitiu
1 Enviar una cosa d'un lloc a un altre: has rebut la carta que et vaig remetre?
SINÒNIMS: trametre
2 Perdonar una pena, un deute, una falta, una ofensa, etc.: després de la confessió, el sacerdot li va remetre tots els seus pecats.
SINÒNIMS: absoldre
3 Deixar de fer una cosa per fer-la en un altre moment o perquè la faci algú altre: la discussió d'aquest assumpte la remetem fins que hagi arribat tothom.
SINÒNIMS: ajornar, diferir
4 Fer una indicació en un escrit per enviar el lector a un altre lloc del text: els números petits que hi ha al costat d'algunes paraules d'un text remeten a les notes a peu de pàgina.
verb intransitiu
5 Perdre una cosa part de la seva intensitat o força: la tempesta va remetre i vam poder sortir de casa.
verb pronominal
6 remetre's Ajustar-se o sotmetre's a una cosa: per muntar l'armari, t'has de remetre a les instruccions.
SINÒNIMS: atenir-se
OBSERVACIÓ: Es conjuga com admetre.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
