Llengua catalana
renunciar
verb transitiu i intransitiu
1 Abandonar algú, per voluntat pròpia, una cosa que li pertany o a la qual té dret: va renunciar els diners per donar-los als seus fills; va renunciar als diners per donar-los als seus fills.
verb intransitiu
2 Desistir de fer algú el que pretenia fer o el que tenia dret a fer: ha renunciat a la pintura per treballar a l'empresa dels pares.
OBSERVACIÓ: Es conjuga com canviar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
