Llengua catalana
repudiar
verb transitiu
1 Rebutjar una persona amb qui es tenien lligams socials o afectius: ha repudiat el seu fill.
2 Rebutjar legalment el propi cònjuge.
3 Renunciar de manera lliure a una cosa a què es tenia dret: el príncep va repudiar la corona per casar-se amb la seva enamorada.
4 No acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat o indigna: vam repudiar la seva teoria perquè ens semblava inversemblant.
SINÒNIMS: rebutjar
OBSERVACIÓ: Es conjuga com canviar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
