Llengua catalana
resistir
verb transitiu
1 Suportar, aguantar sense cedir: no va resistir la pressió de la feina i es va enfonsar.
verb intransitiu
2 Oposar-se un cos o una força a l'acció d'un altre: aquesta construcció resisteix a qualsevol cosa.
3 No cedir a la voluntat d'un altre, oposar-s'hi: el govern va resistir a les crítiques de l'oposició.
verb pronominal
4 resistir-se Rebutjar amb força una idea, una tendència o una situació: es resisteix a creure en fantasmes.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- , com en el verb servir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
