Llengua catalana
rompre
verb transitiu
1 Fer trossos una cosa de manera violenta, donant-li cops, llençant-la a terra, prement-la, etc.: el nen va llençar una pedra contra la finestra i la va rompre.
SINÒNIMS: petar, trencar
2 Interrompre la continuïtat d'una cosa: un crit va rompre el silenci.
SINÒNIMS: trencar
3 Faltar a una promesa, un tracte o alguna cosa de tipus moral: l'enemic va rompre la treva i va tornar a atacar.
SINÒNIMS: trencar
verb intransitiu
4 Deixar un compromís o una relació: van rompre després de nou anys de sortir junts.
SINÒNIMS: trencar
5 Començar o iniciar-se una cosa: de cop i volta va rompre a plorar.
SINÒNIMS: trencar
verb pronominal
6 rompre's Patir una persona o un animal la ruptura d'un membre del cos: s'ha romput una cama esquiant.
SINÒNIMS: trencar-se
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
