Llengua catalana
seu 1
nom femení
1 Lloc on es troba el domicili principal d'un grup, una societat, una empresa o una activitat: la seu de la Unió Europea és a Brussel·les.
2 Capital d'una diòcesi, on viu el bisbe.
3 Església catedral: hem visitat la seu de Lleida.
seu 2
nom masculí Greix sòlid, de color blanquinós o grogós, que es treu dels animals herbívors i que té diferents usos, com el de lubricant o la fabricació de sabons i espelmes.
seu, seva
determinant possessiu
1 Determinant, que normalment va entre l'article i el nom, i que indica que la cosa de la qual es parla pertany o està relacionada amb una persona que no és la que parla ni tampoc la que escolta: vaig veure l'Enric i la seva germana.
NOTA:
De vegades va darrere el nom: va tornar a casa seva.
pronom possessiu
2 Pronom de tercera persona que indica pertinença o relació: vam anar amb el meu cotxe perquè el seu estava espatllat; camina darrere seu i no te'n separis.
NOTA:
S'usa normalment darrere de l'article, però també pot anar darrere d'una preposició o d'un verb.
anar a la seva Actuar, una persona, pensant només en la pròpia conveniència o interès.
dir-hi la seva Expressar, una persona, la seva opinió sobre un tema determinat.
els seus Les persones que pertanyen al mateix grup que la persona o persones de qui parlem, ja sigui per família o ja sigui per afinitats: va anar de vacances amb els seus.
fer la seva Actuar una persona amb independència del que diguin o facin els altres, encara que això suposi un perjudici per a algú altre.
sortir-se amb la seva Aconseguir una persona el que s'havia proposat, normalment contra els desitjos dels altres i després de moltes dificultats: no sé com s'ho fa, però sempre se surt amb la seva.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
