Llengua catalana
sol 1
nom masculí
1 Estel amb llum pròpia entorn del qual giren els planetes del sistema solar, entre els quals hi ha la Terra: la vida a la Terra depèn de l'energia, la calor i la llum del Sol.
NOTA:
S'escriu amb majúscula.
sol de mitjanit Sol que es veu sobre l'horitzó durant tota la nit a l'estiu a les regions polars.
2 Llum i escalfor que desprèn aquest estel: estendre la roba al sol; sortim, que ens toqui una mica el sol.
sol de justícia Claror i escalfor intensa del sol: poseu-vos les gorres perquè avui fa un sol de justícia.
3 Persona molt extraordinària per la seva bellesa, poder, etc.: tots els malalts opinen que aquesta infermera és un sol.
4 Apel·latiu afectuós aplicat especialment a un nen: t'estimo, ets un sol.
a sol i serena Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
de sol a sol Des que surt el sol fins que es pon: treballar de sol a sol és molt dur.
sol 2
nom masculí Cinquena nota de l'escala musical.
sol 3
nom masculí Unitat monetària principal del Perú.
sòl
nom masculí
1 Superfície de la terra: el mar cobreix una gran part del sòl.
2 Superfície sobre la qual es camina, generalment plana i coberta amb algun material: el sòl de l'edifici es troba en molt mal estat.
SINÒNIMS: paviment
3 Capa superficial de l'escorça terrestre damunt la qual creixen les plantes i els conreus: a les zones volcàniques hi ha un sòl molt fèrtil.
SINÒNIMS: terreny
4 Terreny que es destina a la construcció d'edificis: en aquesta zona de la ciutat encara hi ha sòl disponible.
5 Fons d'un estri de cuina, d'un receptacle: el rostit s'ha enganxat al sòl de la cassola.
sol, -a
adjectiu
1 [persona] Que es troba sense companyia o que no té família o amics: la meva veïna viu sola.
2 Sense cap acompanyament: jo prendré un cafè sol;.
3 Que és únic en la seva espècie: creure en un sol Déu.
a soles Sense companyia: volen passejar a soles.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
