Llengua catalana
temporal 1
adjectiu
1 Que no és per sempre, sinó que dura un temps determinat: feia una feina temporal.
SINÒNIMS: momentani, passatger
2 Del temps o que hi està relacionat.
nom masculí
3 Agitació violenta de les aigües del mar a causa d'un vent fort: fa dies que els vaixells no pesquen a causa del temporal.
SINÒNIMS: tempestat
temporal 2
adjectiu i nom masculi anatomia [os] Que està situat a la zona del cap corresponent a les temples: la regió temporal; tenim dos temporals, un a cada costat del crani.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
