Llengua catalana
terme
nom masculí
1 Acabament o conclusió d'alguna cosa: aquella discussió va ser el terme del seu matrimoni.
2 Punt últim fins a on arriba alguna cosa en el temps o en l'espai: el terme de la finca és en aquell revolt.
3 Línia que divideix els territoris segons una administració política: hem creuat el terme de la comarca del Priorat.
terme municipal Territori que comprèn una divisió territorial administrativa, la més petita d'un estat: la casa està fora del terme municipal de Tordera.
4 Paraula d'una llengua, especialment la que es fa servir en una ciència o tècnica: un diccionari de termes de medicina.
5 Pla en què es considera dividit un espai o una escena: al quadre apareix un cavall en primer terme i molts personatges al darrere.
6 matemàtiques Nombre o expressió matemàtica que forma part d'una operació.
nom masculí plural
7 termes Punt de vista que planteja un assumpte: m'ha parlat de la feina amb tants bons termes que no puc refusar l'oferta.
8 Condicions amb les quals se soluciona un assumpte o s'estableix una relació: els termes del contracte.
portar a terme Acabar de fer alguna cosa o completar-la.
terme mitjà a. ) Estat o situació en què es troba alguna cosa que està entre dues posicions contràries: jo vull anar a la platja i en Joan a la muntanya, hem de trobar un terme mitjà. b. ) matemàtiques Quantitat igual o aproximada a la mitjana aritmètica d'un conjunt de quantitats: com a terme mitjà, jo trigo un quart per arribar a la feina.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL