Llengua catalana
torbar
verb transitiu
1 Alterar la quietud, la serenitat o la tranquil·litat d'una persona o d'un lloc determinat: un terrabastall va torbar la pau del monestir.
2 Alterar l'estat o el curs normal d'una cosa: no torbeu el son dels qui dormen.
verb pronominal
3 torbar-se Passar el temps, una persona, fent alguna cosa, especialment passar més temps del que cal: no et torbis amb això que tenim molta feina a fer.
4 Alterar-se l'ànim d'una persona de manera que quedi confosa i nerviosa: en veure'l de nou, es va torbar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
