Llengua catalana

àrbitre, -a
nom masculí i femení  
1   Persona que en una competició s'encarrega d'interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.
SINÒNIMS: jutge

2   Persona que ha estat escollida com a jutge per dues parts que tenen un conflicte: els tres germans demanaven a la mare que fes d'àrbitre de les seves baralles.  
SINÒNIMS: jutge

3   Persona que dona la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria: els àrbitres de la moda trien el color de la temporada.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL