Llengua catalana
àrbitre, -a
nom masculí i femení
1 Persona que en una competició s'encarrega d'interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en els casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor.
SINÒNIMS: jutge
2 Persona que ha estat escollida com a jutge per dues parts que tenen un conflicte: els tres germans demanaven a la mare que fes d'àrbitre de les seves baralles.
SINÒNIMS: jutge
3 Persona que dona la pauta, que dicta la llei, en alguna matèria: els àrbitres de la moda trien el color de la temporada.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL