Llengua catalana
jutge, -essa
nom masculí i femení
1 Persona encarregada de jutjar i sentenciar i d'aplicar les lleis.
jutge de pau Jutge dels municipis que no tenen jutge de primera instància, que tracta els afers civils de poca importància: va casar-los un jutge de pau.
jutge d'instrucció o jutge de primera instància Jutge encarregat dels afers penals: han denunciat el cas davant la jutgessa de primera instància.
2 Persona que té autoritat per jutjar en un concurs públic, en una competició esportiva, etc., i fer que es compleixi el reglament.
SINÒNIMS: àrbitre
3 Persona designada per resoldre un dubte o una discussió: t'ha tocat fer de jutge, ens has de dir qui de nosaltres té raó.
SINÒNIMS: àrbitre
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL