Llengua catalana
acoblar
verb transitiu
1 Unir dues o més peces o màquines de manera que encaixin i puguin funcionar conjuntament: s'han d'acoblar totes les peces per muntar el motor.
2 Unir animals o coses de manera que formin una parella o coble: l'avi solia acoblar els bous per a l'arada.
verb transitiu i pronominal
3 Unir sexualment un animal mascle i un de femella perquè es reprodueixin: acoblar el bóc i la cabra; el bóc i la cabra s'han acoblat.
SINÒNIMS: aparellar, apariar
4 Unir o coordinar per a una tasca comuna: per a conviure hem d'acoblar les nostres diferències; els partits s'han acoblat en un projecte polític comú.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
