Llengua catalana
aparellar
verb transitiu
1 Preparar i disposar els elements necessaris per desenvolupar una feina o una activitat: els cambrers estan aparellant el menjador per al convit.
2 marina Guarnir un vaixell amb l'aparell necessari perquè pugui navegar.
SINÒNIMS: armar
verb transitiu i pronominal
3 Unir sexualment un animal mascle amb una femella perquè es reprodueixin: va aparellar els dos gossos perquè tinguessin cadells.
SINÒNIMS: acoblar, apariar
4 Unir dues coses de manera que formin parell: aparellar mitjons.
OBSERVACIÓ: No s'ha de confondre amb emparellar, que significa 'formar una parella amb algú'.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
