Llengua catalana
afrontar
verb transitiu
1 Resistir amb coratge una situació: afrontar una malaltia; afrontar els problemes.
2 Posar cara a cara dues persones que es contradiuen per esbrinar la veritat: l'advocat ha afrontat els dos testimonis.
SINÒNIMS: acarar, confrontar
3 Fer un afront, deshonrar.
SINÒNIMS: insultar, ofendre
verb intransitiu
4 Ser contigu un terreny, un camp, etc., a un altre o a d'altres: la nostra masia afronta amb la d'en Josep.
SINÒNIMS: limitar
OBSERVACIÓ: Ús incorrecte en el sentit de 'fer-se càrrec d'un pagament'.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
