Llengua catalana

limitar
verb transitiu  
1   Posar límits a una cosa, especialment a una superfície o a un territori: els obrers van limitar el terreny amb estaques.  

2   Disminuir o reduir a uns límits més petits: limitar unes despeses; limitar uns drets o uns privilegis.  
SINÒNIMS: restringir

verb intransitiu  
3   Tenir en comú, dos territoris, un límit o una frontera, ser contigus: Andorra limita amb Catalunya.  
SINÒNIMS: afrontar

verb pronominal  
4   limitar-se Fer únicament una cosa o molt poques coses: a casa, es limita a rentar els plats i no ajuda en cap altra feina.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL