Llengua catalana
limitar
verb transitiu
1 Posar límits a una cosa, especialment a una superfície o a un territori: els obrers van limitar el terreny amb estaques.
2 Disminuir o reduir a uns límits més petits: limitar unes despeses; limitar uns drets o uns privilegis.
SINÒNIMS: restringir
verb intransitiu
3 Tenir en comú, dos territoris, un límit o una frontera, ser contigus: Andorra limita amb Catalunya.
SINÒNIMS: afrontar
verb pronominal
4 limitar-se Fer únicament una cosa o molt poques coses: a casa, es limita a rentar els plats i no ajuda en cap altra feina.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL