Llengua catalana
alçar
verb transitiu i pronominal
1 Moure de baix a dalt, col·locar a un nivell més alt: el capità de l'equip ha alçat la copa davant els aficionats; alceu-vos de puntetes.
SINÒNIMS: aixecar, elevar
2 Fer més intens o portar a un grau més alt: alçar la veu; alçar la moral.
SINÒNIMS: apujar
3 Fer que un preu, un sou, etc., sigui més alt: alçar el lloguer d'un pis.
verb transitiu
4 Augmentar l'alçària d'alguna cosa: alçar una paret un pam més.
5 Construir alguna cosa que sobresurt d'un pla i que arriba a una certa alçada: alçar un gratacels.
SINÒNIMS: edificar
verb pronominal
6 alçar-se Sobresortir per damunt d'altres elements de l'entorn: enmig del jardí s'alça una palmera.
7 Posar-se dret qui està ajagut o assegut: alçar-se de la cadira; alçar-se del llit.
8 Oposar-se a algú o a alguna cosa un poble o un grup nombrós armat: el poble es va alçar contra l'invasor.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la ç passa a c davant e, i, com en el verb començar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
