Llengua catalana
aixecar
verb transitiu
1 Moure de baix a dalt, col·locar a un nivell més alt: el metge li ha recomanat que no aixequi pesos.
SINÒNIMS: alçar, elevar
verb transitiu i pronominal
2 Alçar enlaire una cosa, fer que estigui més amunt: qui vulgui fer una pregunta que aixequi la mà; si fa vent l'estel s'aixeca de pressa.
SINÒNIMS: enlairar
3 Sortir o fer sortir una peça de caça del seu niu o cau: atiarem el gossos perquè aixequin les llebres; s'ha aixecat un estol de guatlles.
verb transitiu
4 Retirar una pena, un càstig, un impost, una prohibició, etc.: aixecar el setge d'una ciutat; aixecar totes les prohibicions.
5 Promoure o ocasionar una cosa, especialment una reacció: les declaracions del ministre han aixecat moltes protestes.
6 Posar dreta una cosa que estava en posició horitzontal o inclinada o que havia caigut: per favor, aixeca la cadira que t'ha caigut.
7 Retirar alguna cosa d'un lloc: aixecar un cadàver.
8 col·loquial Excitar sexualment a una persona: aquest mossa me l'aixeca.
NOTA:
És incorrecte dir *em posa perquè és un calc del castellà.
verb pronominal
8 aixecar-se Posar-se dret qui està assegut o ajagut: quan la soprano ha acabat l'ària el públic s'ha aixecat i ha aplaudit entusiasmat.
9 Sortir del llit després del descans habitual o d'una malaltia: els diumenges també m'aixeco d'hora.
SINÒNIMS: llevar-se
10 Oposar-se, el poble o un grup nombrós armat, a una persona o a un govern: el poble es va aixecar contra els abusos dels poderosos.
11 Fer-se sentir o esdevenir més fort l'oratge, les onades, etc.: al migdia s'ha aixecat un vent molt fort.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
