Llengua catalana
alternar
verb intransitiu
1 Esdevenir-se, actuar successivament ara l'un ara l'altre: els dies i les nits alternen.
SINÒNIMS: succeir
2 Trobar-se una o més coses juntament amb una altra o amb d'altres en un mateix lloc, un mateix grup, etc.: a la seva biblioteca els llibres d'astronomia alternen amb els de botànica.
3 Tenir una relació amistosa: a la seva mare no li agrada la gent amb qui alterna.
SINÒNIMS: relacionar-se, tractar-se
verb transitiu
4 Combinar dues o més coses: alternar l'oci i el negoci.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
