Llengua catalana
succeir
verb intransitiu
1 Ocupar el lloc d'una persona que deixa una feina, un càrrec o una funció: el príncep succeirà al rei.
2 Seguir o anar immediatament després en el temps, en l'espai o en un ordre determinat: la tardor succeeix a l'estiu.
3 Esdevenir-se, actuar, successivament ara l'un ara l'altre.
SINÒNIMS: alternar
verb impersonal
4 Passar, ocórrer, un fet: llavors va succeir un fet excepcional.
SINÒNIMS: esdevenir-se, sobrevenir
OBSERVACIÓ: Es conjuga com traduir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
