Llengua catalana
apaivagar
verb transitiu i pronominal Fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, d'agitació o de violència en algú o en alguna cosa: el remei de l'àvia li va apaivagar el dolor; després de l'enrabiada es va anar apaivagant.
SINÒNIMS: amainar, apagar, calmar
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la g passa a gu davant e, i, com en el verb jugar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
