Llengua catalana
armar
verb transitiu i pronominal
1 Proveir algú d'armes ofensives o defensives: han armat l'exèrcit sense estalviar recursos; el país s'ha armat per a la guerra.
verb transitiu
2 Proveir de tot el que cal per a una feina, un objectiu, etc.: quan ja l'havien armat el van fer baixar a la mina.
SINÒNIMS: equipar
3 Guarnir un vaixell amb l'aparell necessari perquè pugui navegar.
SINÒNIMS: aparellar
4 Ajuntar les peces de què es compon un moble, un aparell, etc., i preparar-lo per funcionar: l'armari ha arribat desmuntat i l'haurem d'armar.
SINÒNIMS: bastir, muntar
5 Col·locar els ferros en una construcció de formigó armat.
6 Tramar, organitzar alguna cosa: els seguidors de l'equip vencedor han armat un bon sarau al carrer.
SINÒNIMS: provocar
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
