Llengua catalana
arrossegar
verb transitiu
1 Fer moure algú o alguna cosa estirant-la sense aixecar-la de terra: el caçador arrossegava un senglar mort; si no podeu aixecar els sacs, arrossegueu-los.
arrossegar els peus Caminar sense alçar els peus de terra.
2 Impulsar o forçar algú a fer una cosa: arrossegar un nen a l'escola.
SINÒNIMS: empènyer
3 Portar com a conseqüència: la política de les grans potències va arrossegar el país a la guerra.
SINÒNIMS: empènyer
4 Estirar una nau o un vehicle per fer-los moure: la locomotora arrossega cinc vagons.
SINÒNIMS: remolcar
verb intransitiu i pronominal
5 Penjar, alguna cosa, fins al terra: la cortina arrossega; la corda s'arrossega.
verb pronominal
6 arrossegar-se Moure's i avançar amb el cos tocant a terra: les serps s'arrosseguen.
SINÒNIMS: reptar
7 Anar sense un objectiu concret: s'arrossega del llit al sofà i del sofà al llit.
8 Restar inútilment en un lloc: aquest vi dolç no m'agrada, fa mesos que s'arrossega per casa.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la g passa a gu davant e, i, com en el verb jugar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
