cara
nom femení  
1   Part anterior del cap de l'ésser humà, on hi ha la boca, el nas i els ulls.
SINÒNIMS: rostre
2   Expressió o aspecte del rostre que reflecteix un sentiment o un estat d'ànim: fas mala cara, que no et trobes bé o és que estàs trist?.  
cara de circumstàncies Expressió trista o seriosa del rostre que es considera adequada en una situació poc favorable: quan va trencar el vidre es va presentar davant del director amb cara de circumstàncies.  
cara de pocs amics Expressió del rostre que mostra enuig, antipatia o descontentament.
cara de pomes agres Expressió del rostre que indica que la persona no es troba bé o no està satisfeta.
3   Part de davant del cos humà: estava de cara a la finestra.  
4   Cara o costat del davant i principal d'una superfície, especialment d'una moneda, d'una medalla o d'un full de paper.
SINÒNIMS: anvers
nom femení  
5   Superfície d'una cosa: les cares de la Lluna.  
6   Aspecte o imatge que presenta una cosa i per la qual produeix una determinada impressió: fa cara de ploure.  
7   Costat d'una cosa que té diversos costats o superfícies: poso el tauler per la cara del parxís o per la cara de l'oca?  
8   Pla o costat d'una figura geomètrica: un cub té sis cares.  
9   col·loquial   Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres, manca de vergonya: ni et treus el plat de taula, quina cara que tens!  
SINÒNIMS: barra
a cara o creu A sorts, per atzar.
a la cara Davant o a la vista d'alguna persona: les coses s'han de dir a la cara.  
cara a cara Davant o a la vista d'un altre, sense amagar-se: m'estimo més que parlem d'això cara a cara.  
caure la cara de vergonya Avergonyir-se molt una persona.
de cara a a. ) Pensant en un objectiu concret: de cara a la selectivitat és important tenir un bon expedient.   b. ) En relació a certa cosa: de cara a les opinions dels adversaris, sempre ha fet gala d'una gran tolerància.  
de cara a la galeria Fent el possible per quedar bé davant dels altres: el que va dir a la roda de premsa era de cara a la galeria.  
donar la cara Fer-se responsable dels propis actes sense amagar-se ni donar la culpa als altres.
fer ( o plantar) cara Enfrontar-se, resistir-se o oposar-se a algú o a alguna cosa sense por ni vergonya: va plantar cara a aquell menyspreable i mai més no l'ha tornada a molestar.  
fer una cara nova col·loquial   Clavar una pallissa a algú.
tenir cara i ulls Estar molt bé: després de les reformes la casa ja té cara i ulls.  
veure's les cares Trobar-se una persona amb una altra per discutir o lluitar.