Llengua catalana
cloure
verb transitiu i intransitiu i pronominal
1 Encaixar una porta, una finestra o una tapadora al marc o a la capsa, especialment si s'assegura amb un pany: cloure un bagul; la porta no clou prou bé; la finestra s'ha clos amb el vent.
SINÒNIMS: encloure, tancar
verb transitiu i pronominal
2 Ajuntar les parts mòbils del cos o d'alguna cosa articulada: cloure la boca; se li clouen les parpelles de son.
SINÒNIMS: tancar
3 Fer que una cosa n'agafi o en subjecti una altra: la porta li ha clos els dits; s'ha clos una mà amb la tapadora.
SINÒNIMS: encloure
4 Tancar els ulls.
SINÒNIMS: aclucar
verb transitiu
5 Plegar i segellar una carta o un paquet, d'una manera que no se'n pugui veure el contingut sense desenganxar-lo o estripar-lo.
6 Fer que acabi l'activitat d'alguna cosa: aquell discurs va cloure l'acte; cloure un tracte.
SINÒNIMS: finalitzar, terminar
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
