Llengua catalana
tancar
verb transitiu
1 Fer que l'interior d'un espai no tingui comunicació directa amb la part de fora: tanqueu bé la nevera; cal tancar el bestiar al corral.
SINÒNIMS: cloure
2 Plegar una cosa que estava estesa: tanca el paraigua que ja no plou.
3 Impedir el pas d'un fluid per un conducte: tanca l'aixeta de l'aigua; tancar la clau de pas del gas.
4 Fer que s'acabi una activitat: l'any passat va tancar el negoci familiar.
5 Donar per ferm un acord o una negociació: tancar un tracte.
6 Anar l'últim, algú o alguna cosa, en una successió o una filera: el seu nom tancava la llista.
verb transitiu i intransitiu i pronominal
7 Encaixar la fulla d'una porta o la tapa d'una capsa, al marc, especialment si s'assegura amb alguna tanca: tanca la porta, si us plau; aquesta finestra no tanca bé; les portes es tancaven amb el corrent d'aire.
SINÒNIMS: cloure
verb transitiu i pronominal
8 Ajuntar les parts mòbils del cos o d'alguna cosa articulada: tancar el puny; amb la son els ulls se li tanquen.
SINÒNIMS: cloure
verb pronominal
9 tancar-se Recloure's algú en algun lloc, separat de la resta de la gent: va tancar-se en un convent.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
