Llengua catalana
néixer o nàixer
verb intransitiu
1 Sortir una persona o un animal vivípar del ventre de la mare: una criatura acabada de néixer.
2 Sortir un animal ovípar de l'ou: quants pollets han nascut?
3 Sortir una planta de la llavor o brotar del terra: en aquest jardí neixen roses.
SINÒNIMS: germinar
4 Sortir les fulles, les flors o els fruits d'una planta: han nascut brots nous de l'arbre.
SINÒNIMS: brotar
5 Sortir els pèls o els cabells d'una persona o els pèls o les plomes d'un animal: al canari, li comencen a néixer les plomes de les ales.
6 Començar a existir alguna cosa: aquesta empresa fa tres anys que va néixer.
SINÒNIMS: originar-se
7 Brollar aigua o algun altre líquid d'algun lloc: el riu neix a la serralada.
8 Aparèixer, un astre, a l'horitzó: el sol neix per l'est.
SINÒNIMS: sortir
9 Derivar alguna cosa d'una altra: aquest moviment filosòfic neix de les idees dels clàssics.
tornar a néixer Escapar-se d'un perill molt greu sense patir cap mal important: vam tornar a néixer després d'aquell accident.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL