sortir
verb intransitiu  
1   Passar de l'interior d'un lloc a l'exterior: cada matí sortim de casa a tres quarts de nou; les barques surten del port.  
2   Moure's desplaçant-se del seu lloc habitual: m'ha sortit la cadena de la bicicleta.  
3   Aparèixer algú o alguna cosa que no es veia o que estava oculta: la flor de l'ametller és la primera a sortir.  
4   Aparèixer un astre per l'horitzó: el Sol ja ha sortit.  
SINÒNIMS: néixer
5   Aparèixer públicament: ja ha sortit la segona part de la famosa novel·la.  
6   Produir-se o donar-se, una cosa, com a resultat d'una acció, d'un sorteig o d'una votació: no sabem què en sortirà de la reunió; quin número ha sortit escollit?  
7   Resultar, tenir un acabament bo o dolent: el dibuix t'ha sortit molt bé.  
8   Ser el primer a jugar en determinats jocs: tu reparteixes les cartes i ell surt.  
9   Procedir o tenir l'origen en el lloc, la cosa o la persona que s'expressa: el millor vi de la comarca surt d'aquestes vinyes; de qui ha sortit aquesta idea?  
10   Costar, valer una quantitat: el filet de vedella surt molt car.  
11   Dir o fer una cosa inesperada o intempestiva: sortir amb un estirabot; amb què em surts, ara?  
12   Formar relleu, elevar-se, una cosa més que les del voltant.
13   col·loquial   Festejar: aquell parell fa anys que surten, però de casar-se, res.  
sortir-hi guanyant o sortir-hi perdent Resultar beneficiat o perjudicat en alguna qüestió.
sortir-se amb la seva a. ) Aconseguir algú allò que es proposava: aquesta criatura no se sortirà amb la seva.  
sortir-se'n Superar un problema, un entrebanc o una situació compromesa: després de l'accident estava molt desanimat però aviat se'n va sortir.  
NOTA:
   És incorrecte dir *treure o sortir endavant perquè és un calc del castellà
OBSERVACIÓ:  Quan es conjuga, s'escriu amb u quan la síl·laba tònica és a l'arrel (surto) i amb o en tots els altres casos.  Es conjuga com collir.