Llengua catalana
sucumbir
verb intransitiu
1 Cedir a una cosa a la qual no es pot resistir més: va sucumbir a la temptació.
SINÒNIMS: caure, rendir-se
2 Deixar de viure, una persona: la meitat de la població va sucumbir a causa de l'epidèmia.
SINÒNIMS: morir
3 Deixar d'existir una institució o desaparèixer una entitat: la monarquia va sucumbir després del cop d'estat.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix-, com en el verb servir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
