tirar
verb transitiu  
1   Fer força per moure alguna cosa cap a si mateix: els bous tiren l'arada.  
NOTA:
   És incorrecte dir *tirar de perquè és un calc del castellà.
2   Traçar línies amb llapis, amb tiralínies, etc.: tireu una ratlla que uneixi aquests quatre punts.  
3   Llançar alguna cosa amb la mà, especialment si és cap a una direcció determinada: va tirar el paper a la paperera; tirava trossets de pa als ànecs.  
SINÒNIMS: gitar
NOTA:
   No confondre amb llençar, quan significa 'desprendre's d'una cosa amb valor'.
4   Reproduir un text per impressió: han tirat dos nous exemplars de la novel·la.  
SINÒNIMS: imprimir
5   Moure alguna cosa empenyent-la: aquesta cadira fa nosa, tireu-la més enllà.  
6   Desplegar o fer córrer alguna cosa: si tens massa llum tira la persiana.  
7   Deixar caure alguna cosa des d'una certa altura: tira'm la clau per la finestra.  
8   Disparar projectils amb una arma de foc o amb la mà: va tirar un parell de dards a la diana.  
verb intransitiu  
9   Crear un corrent d'aire per absorbir el fum: aquesta xemeneia no tira gaire bé.  
10   Avançar en una direcció determinada: quan arribis a la farmàcia tira cap a la dreta.  
11   Tendir algú cap a unes idees o una manera de viure determinats: la Txell tira cap a l'ensenyament.  
verb pronominal  
12   tirar-se col·loquial   Practicar l'acte sexual: se'l va estar tirant fins que la dona els enxampà.  
tirar-se algú Fer algú la seva vida sense gaire èxit però tampoc sense cap desgràcia.
anar tirant Fer algú la seva vida sense gaire èxit però tampoc sense cap desgràcia.
tirant curt Com a mínim: per acabar la feina necessito tirant curt tres dies.  
tirant llarg Indica el límit al qual arriba o pot arribar una cosa: vull convidar deu persones a sopar, tirant llarg.