Llengua catalana
enlairar
verb transitiu i pronominal
1 Posar en un lloc més alt, fer que estigui més amunt: enlairar un estel; mira com s'enlairen els globus.
SINÒNIMS: aixecar, alçar, elevar
2 Fer que una cosa sigui més intensa, més alta o tingui més valor: enlairar el preu d'una cosa; les temperatures s'enlairaran.
3 Col·locar una persona en un lloc més alt, de més categoria o de més honor: enlairar el príncep al tron.
verb transitiu
4 Construir un temple, un monument, etc., en honor d'algú.
SINÒNIMS: alçar, edificar
verb pronominal
5 enlairar-se Sobresortir per damunt d'altres elements, especialment una torre, un arbre, una muntanya, etc.: l'Everest s'enlaira per sobre dels 8.000 metres.
SINÒNIMS: alçar-se
6 Anar-se'n volant un ocell, alçar enlaire: un avió s'enlaira en pocs minuts; l'ocell es va enlairar fins a l'alçada de les teulades.
SINÒNIMS: envolar-se
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
