Llengua catalana
aplacar
verb transitiu i pronominal Fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, d'agitació o de violència en algú o en alguna cosa: aplacar la ira dels déus de l'Olimp; el vendaval s'aplaca.
SINÒNIMS: amainar, apagar, apaivagar
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.
aplaçar
verb transitiu Contractar una persona: s'han d'aplaçar operaris per a la collita de l'ametlla.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la ç passa a c davant e, i, com en el verb començar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
