Llengua catalana
ocórrer
verb intransitiu
1 Produir-se un fet: l'accident va ocórrer a casa meva.
SINÒNIMS: esdevenir, passar, succeir
2 Venir de sobte a la imaginació una idea: no se m'ocorre cap exemple més.
SINÒNIMS: acudir-se
OBSERVACIÓ: Es conjuga com córrer.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
